INTERIORS és un recorregut per diferents interiors de la Part Alta de Tarragona, una mirada actual d’arquitectures residencials de segles passats.

És una visita pel patrimoni arquitectònic privat, un deambular per la ciutat que resta amagada – l’espai íntim-, tot documentant els espais que configuren aquest entramat urbà per descobrir una nova història de la ciutat, una narrativa diferent: la dels seus habitants. Interiors transformats, que han patit un canvi d’ús, buits, o plens de vida; … una casa, un despatx d’arquitectes, un pis d’un restaurador de mobles, una casa vestida d’estiu… la sorpresa d’allò que et trobes quan t’obren la porta i et conviden a entrar.

En resum, un retrat col·lectiu i anònim de la ciutat, que et convida a imaginar històries personals. O, si més no, a tafanejar obertament…

Rastres / Interiors va ser exposat al COAC de Tarragona del 26 d’octubre al 16 de desembre, dins el marc del festival internacional de fotografia SCAN 2012.

/ 2012

“La gent, les persones que habiten els edificis, segueixen sent, en el fons, els grans oblidats en l’arquitectura residencial.
Si més no, una casa és un habitatge, més la gent que l’habita i els objectes que guarda”.
Extret del llibre Casa Collage. Un assaig sobre l’arquitectura de la casa. Xavier Monteys

“Los recuerdos del mundo exterior no tendrán nunca la misma tonalidad que los recuerdos de la casa”.
Extret del llibre La poética del espacio. Capítol I. La casa. Gaston Bachelard

Aquestes imatges formen part del projecte de fi de cicle de fotografia artística a l’EADT

Enllaç llibre ARQUITECTURES VISCUDES

ARQUITECTE Xavier Claramunt PROMOTOR I ARTISTA Manel Margalef PERSONES QUE HABITEN LA CASA Jose, Annalisa, Mattia i Pia

/ 2011

Públic, privat, okupat és una visió actual de tres arquitectures residencials del S.XIX de la Part Alta de Tarragona
La reutilització d’aquests espais permet unificar passat i present en un mateix escenari: l’arquitectura del 1850 es barreja amb personatges actuals (okupes, turistes i gent adinerada) i el mobiliari d’aquests espais conviu amb les noves tecnologies. És interessant veure com tres arquitectures d’origen semblant tenen un ús diferent en l’actualitat, petits detalls ens donen pistes de l’alteració de l’ús i de l’espai, com si d’un joc de continent – contingut es tractés.
El fet de fotografiar tres palaus amb ús diferent permet jugar també amb la comparativa:
_ Kal Pobre, el Palau abandonat i actualment okupat;
_ Casa Canals, un Palau reconvertit en museu;
_ i Portella 19, residència de cap de setmana.
El treball vol difondre part del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Tarragona, donar a conèixer aquests tresors amagats que, a excepció de la Casa Canals, es tracta de patrimoni privat.

KAL POBRE
Palau abandonat i okupat

PORTELLA 19
Residència de cap de setmana

CASA CANALS
Palau reconvertit en museu

Enllaç llibre PÚBLIC, PRIVAT, OKUPAT

/2011

DIRECCIÓ I VÍDEO  Cristina Serra
MÚSICA I SO  Cha Blasco
INTERPRETACIÓ  Glòria Cavallé

LOCALITZACIÓ Celler del Sindicat de Barberà de la Conca (1920 – 1921) ARQUITECTE Cèsar Martinell

Un edifici, una obsessió, ha sigut l’objecte d’un llarg adéu.

L’espera

És l’hora

/ 2010

L’arquitectura de diferents espais relacionats amb el món de la cultura i de l’espectacle és el fil conductor d’aquesta proposta dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, que s’emmarca dins el programa Patrimoni i creació contemporània 2010.
L’exposició “Espais espectaculars” uneix l’arquitectura amb les sensibilitats de diversos fotògrafs i músics. Així, la fotografia –a través de la mirada personal- i la música són els elements que definiran i/o interpretaran aquests espais. En el meu cas, m’adjudiquen el Teatre Auditori de Cambrils, el nou teatre de la ciutat que està en construcció.

TEATRE AUDITORI DE CAMBRILS

“Un solar al costat de l’estació de trens de Cambrils… murs de formigó que comencen a delimitar l’espai del nou teatre auditori, de l’escenari, de la sala principal, dels passadissos. És possible recórrer l’espai encara buit, només ocupat per la llum.”